Niko Fisher (Tom Schilling) té uns trenta anys i és un somiador empedreït. El seu caràcter, segons el psiquiatre, és “emocionalment inestable�. Durant 24 hores, aquest antiheroi vagareja per Berlín a la recerca de respostes al seu naufragi existencial.

Oh Boy ha estat el brillant debut a la direcció del cineasta alemany Jan Ole Gerster. La magnífica fotografia en blanc i negre amb què seguim les anades i vingudes del protagonista per la gran ciutat, sobretot en les escenes nocturnes, té com a referència evident la Nouvelle Vague i, en concret, els treballs de Truffaut o de Malle, amb un ús similar de la música de jazz per recrear ambients i situacions. Tot i que el guió, en principi, semblaria més apte per a un migmetratge, Gerster aconsegueix atrapar els espectadors en una atmosfera inquietant amb pinzellades d´humor absurd. 

Va néixer a Hagen (antiga RDA) el 1978. En acabar els estudis, es va instal·lar a Berlín per fer unes pràctiques a la productora X Filme. Mig any més tard, treballa com assistent del director Wolfgang Becker en el rodatge de Good Bye, Lenin! (2003) i comença a estudiar direcció i realització a l´Acadèmia Alemanya de Cine de Berlín. A partir del 2010 escriu el guió i prepara Oh Boy, que serà la gran sorpresa del cine alemany de 2012. L´any següent, el director recull els premis principals dels German Film Awards, un fet insòlit per a un debutant.

Sessió programada en col·laboració Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d´Osona dins del programa d´actes amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental (10 octubre).