El Manel té setze anys, és un bon estudiant i un bon company. El seu millor amic és el Xavi, i la Laura la noia amb qui surt. Compta amb l’estima dels professors i amb l’amistat de l’entrenador de l’equip de bàsquet. Tanmateix, no és capaç d’explicar a ningú el que passa a casa seva. Només pensa a poder començar a treballar ben aviat per treure la seva mare i la seva germana de l’infern que estan vivint.

Igual que Elisa K, l’anterior treball de Jordi Cadena, La por té l’origen en un material literari de Lolita Bosch. Un material de conte pervers, on la violència es percep, però gairebé no es mostra, on assistim a la ira d’un ogre a través del patiment dels que l’envolten. Jordi Cadena ens dóna una lliçó de subtilitat cinematogràfica, amb pocs diàlegs i utilitzant el so de forma magistral. La por no és una pel·lícula de por. Però provoca terror. 

Barcelona, 1947. És un dels cineastes catalans contemporanis més destacats. Va començar la seva carrera rodant documentals com Alegria de la confusión (1974). El 1977 va debutar en el llargmetratge de ficció amb L’obscura historia de la cosina Montse, i es va convertir en cineasta de culte amb És quan dormo que hi veig clar (1989) . El seu gran èxit comercial va ser el film eròtic La senyora (1987). Amb Elisa K (2010) va aconseguir el Premi Especial del Jurat al Festival de San Sebastià.