Els habitants de l’illa d’Amami viuen en harmonia amb la naturalesa. Segons ells, a cada arbre, cada pedra i cada planta hi habita un déu. En aquest entorn idíl·lic, una tarda d’estiu, Kaito descobreix el cos d’un home flotant al mar. La seva amiga Kyoko l’ajudarà a resoldre el misteri alhora que creixen, aprenen a ser adults i descobreixen els cicles de la vida, la mort i l’amor.

A la seva última pel·lícula, la directora Naomi Kawase ens explica la història d’un crim i d’un amor adolescent. Però no és un thriller ni un romanç. Com en altres pel·lícules de la directora, hi destaquen la fascinació per la naturalesa, la vida i la mort. Però lluny dels drames tràgics, ens trobem amb una pel·lícula contemplativa, que s’atura en la bellesa dels escenaris i en el poder hipnòtic dels detalls. El cinema com a viatge. Un viatge per unes aigües tranquil·les, erràtiques, fugisseres que fins i tot semblen escapar-se de la mateixa pel·lícula.

Japó, 1969. Es va graduar a l’Osaka School of Photography. Bona part de la seva trajectòria s’ha centrat en el gènere del documental. El seu primer film, Suzaku (1996), va guanyar el premi Camera d’Or a Cannes. La seva és una trajectòria plena de films guardonats com Hotaru (2000), Shara (2003) o Tarachime (2006). El seu últim documental, Chiri (2012), es una autobiografia on parla de les constants del seu cinema a través de la relació amb la seva mare. A més del cinema, ha participat també en publicitat, premsa i literatura.