PROPERA SESSIÓ // 07-02-2012 // Sessió 1.115 - Per estrenar
La vida útil // Federico Veiroj, 2010
Fitxa tècnica

Producció: Cinekdoque, Mediapro, Versátil Cinema
Guió: Federico Veiroj, Gonzalo Delgado, Inés Bortagaray, Arauco Hernández
Música: Leo Masliah & Macunaíma, Eduardo Fabini
Muntatge: Leo Masliah & Macunaíma, Eduardo Fabini
Durada: 67min.
Intèrprets: Jorge Jellinek, Manuel Martínez Carril, Paola Venditto

Jorge viu amb els seus pares i treballa en una filmoteca. Realitza tasques tècniques i de programació i presenta un programa de ràdio sobre el setè art. Quan hagi de canviar la seva vida per adaptar-se a un món en crisi, el cinema l’ajudarà a sobreviure, després de tot.


Mitja hora abans de començar la pel·lícula s'inaugurarà l'exposició FILMOTECA, del Centellenc Jordi Serrate


L’existència de La vida útil és gairebé un miracle. Una pel·lícula d'Uruguai, de poc més d’una hora i rodada en blanc i negre, que salta totes les previsions pel que fa a distribució i que acaba donant la volta al món pel seu valor narratiu i per la seva valentia. La pel·lícula sembla estar formada per petits episodis, però avança en línia recta a través de tots ells. Tot comença amb un retrat comú de moltes filmoteques, a punt de la desaparició en un sistema que no tolera les activitats culturals que no generin una rendibilitat immediata. Això converteix el treball de Federico Veiroj en un humil acte d’amor cap al cinema, des dels petits gestos fins als discursos cinèfils apassionats. Sota l’aparença d’una comèdia romàntica, la pel·lícula explica la història d’un home que aprèn a estimar a través de l’art i critica aquells que no estimen allò que fan. 

Federico Veiroj
Va néixer a Montevideo, el 1976. Va estudiar Ciències de la Comunicació a la Universitat Catòlica d’Uruguai i va estar un semestre com a estudiant d’intercanvi en una universitat dels Estats Units. A partir del 1996, amb només 20 anys, va rodar el seu primer curt, 31 de diciembre, i en un interval de vuit anys va realitzar 15 obres audiovisuals. L’última en aquest format va ser Bregman, el siguiente (2004). Abans de rodar el seu primer llarg va treballar com a assistent de guions als films 25 Watts (2008) i Whisky (2004). La seva òpera prima, Acné (2008), es va presentar al Festival de Cannes i va ser premiada per l’AFI als Estats Units, al Festival de cinema de l’Havana i va ser seleccionat al Festival de Toronto. La seva segona pel·lícula és La vida útil.

Presentació i posterior cinefòrum a càrrec de Julio Lamaña, de la Federació catalana de Cineclubs.


< tornar