PROPERA SESSIÓ // 22-05-2012 // Sessió UVic d'estiu
S.O.S. Iceberg // Arnold Fanck , 1933
Fitxa tècnica

Producció: Deutsche Universal-Film
Guió: Arnold Fanck, Friedrich Wolf
Música: Paul Dessau
Muntatge: Hermann Haller, Andrew Marton
Durada: 90 min
Intèrprets: Gustav Diessl, Leni Riefenstahl, Sepp Rist, Ernst Udet, Gibson Gowland, Max Holzboer, Walter Riml
Història de la dramàtica temptativa de salvar l’explorador Carl Lawrence, atrapat als gels de Groenlàndia. Quan el grup de rescat el descobreix, la seva esposa, Ellen, que és pilot aèria, intenta el salvament però unes condicions meteorològiques adverses fan precipitar l’avió contra un iceberg. 

S.O.S. Iceberg és una pel·lícula d’aventures on el principal al·licient és el seu escenari natural. Com en la majoria de films de Fanck i Riefenstahl, es contrasta la rotunditat i bellesa de la natura amb la insignificança dels homes i la seva determinació i tossuderia per aconseguir reptes impossibles. Aquesta vegada, Riefenstahl deixa l’escalada de cares de muntanyes per enfrontar-se amb glaceres colossals. L’espectacularitat de les imatges (tingueu en compte que és un film rodat l’any 1933) és captada per la càmera d’una forma que s’ha vist poques vegades en el cinema de tall narratiu.

Arnold Fanck 
Va néixer el 1889 a Frankenthal, Alemanya. Va començar a fer documentals i films d'acció després de la Primera Guerra Mundial i el seu amor per la terra el va inspirar a rodar pel·lícules en localitzacions muntanyoses remotes. Aquestes van resultar immensament populars  i practicament van assentar les bases del gènere de muntanya.  Alguns dels seus films més exitosos del període d'entre guerres són Das Wunder des Schneeschuhs (1919/20), Holy Mountain (1926), The White Hell of Pitz Palu, Stürme über dem Montblanc (1930), Der weiße Rausch – neue Wunder des Schneeschuhs (1931), S.O.S. Eisberg (1933).
La seva carrera cinematogràfica es va veure afectada pels canvis polítics. Primer per no voler cooperar amb el règim durant el període nacionalista. Finalment va col·laborar però això va provocar el rebuig dels governs aliats. Amb Der ewige Traum al 1957 es van reconèixer de nou les seves habilitats artístiques però la seva situació econòmica no va millorar i va vendre els drets dels seus films. Va morir el setembre de 1974.







< tornar