L’origen d’aquesta pel·lícula cal buscar-lo en una curiosa anècdota protagonitzada per Nietzsche que va ocórrer suposadament el 3 de gener de 1889 a Turí. El filòsof alemany va presenciar al carrer com el conductor d’un carruatge maltractava violentament al seu cavall. L’animal, exhaust i sobrecarregat, es negava a moure’s. Després de contemplar l’escena, Nietzsche es va abraçar al coll de l’animal, es va posar a plorar i es va desmaiar. Des d'aquell moment va deixar d'escriure i es va sumir en la bogeria i el mutisme.

The Turin Horse explica què va passar abans d’aquest dramàtic succés. Béla Tarr construeix una narració de la vida miserable del carreter, la seva filla i el cavall, en una granja aïllada al mig d’un paratge desolador. Filmada en blanc i negre, la pel·lícula es compon de 30 intenses seqüències en les que els personatges es dibuixen a través de la repetició de les accions i dels silencis. La música, com és habitual al cinema del director hongarès, és un element essencial per construir aquesta al·legoria de la condició mortal de l’ésser humà.

 

Béla Tarr va créixer a Budapest. Va fer d’actor infantil a la televisió hongaresa i després va començar a rodar films en Súper 8. Es va graduar a la universitat com a director de cinema i gràcies a Las armonías de Werckmeister (2000) va començar a ser considerat com un dels genis del cine modern. The Turin Horse es va emportar el Gran Premi del Jurat i el de la Crítica a la Berlinale. �gnes Hranitzky és la dona de Béla Tarr i és muntadora de cinema. Ha editat tots els seus films i és la co-directora de quatre d’ells. També ha dirigit un dels segments de Visions of Europe (2004).