Un dels efectes, gens especials, de la pandèmia és el tancament del Cinema Vigatà "fins a nou avís" i mentre esperem que s´acabi la restauració de l´Espai ETC, farem cine a L´Atlàntida. Com va dir en Julius, Grouxo Marx, "No pensi malament de mi, senyoreta. El meu interès per vostè és purament sexual". Doncs això.

 I ben ensabonats, emmordassats, i amb més espai al nostre voltant que en Travis Henderson al principi de París, Texas, farem cinema, recuperant bona part dels títols que van quedar pendents de l´anterior cicle: Rauf, Ojos negros, Buñuel en el Laberinto de las tortugas, Diamantino, La noia sense mans o Les perseides. Però també hem incorporat nous títols, com Locas de alegría, Lore, The Farewell, La nova escola, Donkeyote, Tener y no tener, Capharnaum, Sospitosos habituals i Bacurau. 

No us deixarem respirar gairebé, a banda del cinema dels dimarts també hi haurà Cineclub Xic els diumenges, clar que sí. Proposem vuit sessions: Llegir Cinema (curtmetratges literaris), La rata pirata, El gigante de hierro, El meu primer festival, La llegenda de Hei, El amor está en el agua, Kirikú i la bruixa i Ninja a quadres. Aprofitarem aquest viatge a un nou espai per recuperar l´horari original del Xic, a les 5 de la tarda. 

La nostra entitat sempre ha mostrat un vincle permanent amb el teixit associatiu de la ciutat i de la comarca i aquest s´ha accentuat en uns moments complicats per a la difusió de la cultura. En aquest cicle col·laborem amb Osonament, el Festival Flic, El Festival Protesta, la Mostra de Cinema Espiritual, el Museu del Ter, la UVic-UCC, els diversos departaments de l´Ajuntament de Vic, El Meu Primer Festival i el Festival Nits de cinema oriental de Vic.

 Per últim volem dedicar aquest cicle i tot el cinema que conté a aquelles persones properes a l´entitat que ens han deixat en aquests mesos i enviem una forta abraçada a les seves famílies i amistats.

 Aina, sempre ens quedarà el cinema.